TRUITA DE PATATES AMB PEBROT

La truita de patates es tot un art dins la cuina, hi ha gent que la prefereix mig crua (l'ou), i la patata mig desfeta, però una mica fregida. Hi ha gent que se l'estima més amb una mica de ceba, mig pochada, mig desfeta. Al revés, n'hi ha que la volen ben feta, i sense (o amb molt poca ceba).

Es tot un m´ñon, amb molt poques variables,(amb l'ús d'una tapadora o sense), però que sempre esdevé una truita de patates.
Aquí, vull insitir en el bé que queden uns pebrots, fregits,si la pell no és dura, escalibats, vermells de morro de bou, o bé inclosos dins la truita si són verds.

 ens caldran:

3 o 4 patates (depèn de la mida).

¼ de ceba (opcional).

4 ous mitjans.
Pebrot vermell fregit.

Oli d’oliva i sal.

Pelarem i netejarem les patates amb aigua, i a continuació les tallarem a làmines.

La manera de fer-ho correctament, a sobre d’una fusta de tallar, es recolzant una cara plana, per això, primer les tallarem en 4 seguint dos meridians, i un cop les podem recolzar de forma segura, les tallarem a rodanxes (d’uns 2  o 3 mm).

Amb un dit d’oli, i la paella de 22 cm, fregirem les patates, tallades a làmines, i podem afegir la ceba picada fina, amb ganivet.

A part, batrem els ous, amb un pessic de sal. Abans de incorporar-los, escorrerem una mica l’oli, deixant únicament el necessari, indispensable per a fer la truita (Un cul de paella).

Un cop feta la truita, la tallarem a troços, quadrats, hi afegirem els pebrots vermells per sobre, fixant-los amb escuradents o punxes  semblants, que ens permetran d´agafar els bocins de truita.

 

PASTA AMB ANNOUS I FORMATGE

Els macarrons , que poden ser de pasta integral, canviant lleugerament el temps de cocció,
es pasaran en aigua bullint,un parell de manats per persona. (Mida amb la palma oberta; si la mà és femenina, pot arribar fins a tres mesures).

 El formatge, serà semi-tendre (ó semi-curat), preferiblement de cabra o d'ovella, tallat a dauets de 3 a 4 mm de gruix.

            per a 4 persones.(mesures aproximades)

             200 gr. de formatge.

             160 gr. d'annous sense closca,

             Orenga (un pessic), 
             Un raiget de llet. (50 ml.)

             Sal (a l'aigua de cocció), unparell de pessics (ocullerades de cafè ). 
             pebre negre molt, al gust.

            Posarem a coure la pasta, amb força aigua bullint, una mica d’oli (opcional) i dos pessics de sal,   ( serà millor una mica “al dente” que massa feta); la tindrem en uns set o vuit minuts. Si no ha acabat de coure la deixarem una estona en l’aigua calenta; si ja està al punt, i una vegada cuita millor que la escorrem, o parem la cocció amb una mica d’aigua freda afegida a la cassola (1 o dos gots).
  Als dos minuts, aproximadament , remenarem la pasta mig cuita, prt a que no s'empegui emtre si.

En una safata per anar al forn, posarem una cullerada d’oli d’oliva , a bé en una paella que puguem remenar, (amb una cullera de fusta), també podrem fer servir la mateixa cassola, sempre que no sigui d'alumini, un cop la pasta la tinguem escorreguda. Hi posarem un pessic d’orenga amb el formatge dins la cassola, i la mica de llet.(remenarem una mica i afegirem la pasta, tot seguit).

 Finalment, hi afegirem les annous, que haurem trencat en un morter, fins a la mida d'un cigró o a més petit,i posarem el pebre molt,  al gust.